ESFERA DE DYSON
Arribarà un moment que la vida, per
intel·ligent que sigui, desapareixerà.
(Lawrence M. Krauss)
Durant els darrers cinquanta anys científics, sociòlegs, historiadors i filòsofs han volgut aportar
idees per solucionar dos dels problemes més greus als que ens enfrontarem al segle XXI: la superpoblació i la recerca de noves fonts d'energia.
Han sorgit moltes solucions interessants, però sense cap mena de dubte la més imaginativa i ambiciosa és la proposada per
Freeman Dyson l'any 1959.
Aquest professor de l'"Institute of Advanced Studies" de Princeton, i que actualment ocupa la càtedra que va pertanyer a Einstein,
va nèixer l'any 1923 al Regne Unit. Al llarg de la seva vida ha combinat la seva professió amb la literatura on, en forma de novel·la
de ciència-ficció, ha tractat de la preservació de la biodiversitat, el control de l'indústria d'armaments i l'origen de la vida.
També va col·laborar amb la NASA durant el projecte Orion per viatjar a Mart i que, finalment, va ser cancel·lat.
L'any 1959 a la revista "Science" va proposar la construcció més gran que mai hagi imaginat ningú: una esfera que fós
prou gran per poder-hi "guardar" el Sol al seu interior. D'aquesta manera tan "senzilla" s'aconseguiria aprofitar el 100% de l'energia solar.
Obviament el material necessari per aquest projecte no podria sortir de la Terra, i s'haurien de desmantellar diversos
planetes, i malgrat que avui dia no es coneix cap al·leació prou resistent s'ha calculat que al sistema solar hi ha prou material per la construcció.
La mida de l'esfera hauria de ser molt és gran que el Sol, de fet per poder-hi viure comodament al seu interior
caldria que almenys tingués un radi igual al de l'òrbita terrestre, és a dir uns 150.000.000 Km. Amb aquest radi
la superficie total seria de 7016 Km2, és a dir 100.000.000 de cops més gran que la superficie actual, solucionant
de pas el problema de superpoblació mundial.
Un cop construída, el primer problema que sorgiria abans de poder-la habitar seria el de la gravetat. Al seu interior
no hi hauria cap força que pogués mantenir un'atmosfera, imprescindible per a qualsevol forma de vida, o per mantenir aquesta forma de vida
enganxada a la seva superficie. Tot i que a les pel·lícules de ciència ficció existeixen "generadors de gravetat" avui dia ningú,
ni tan sols Dyson, s'ha atrevit a especular sobre l'hipotètica construcció d'aquests aparells.
Un altre problema que no tardaria en aparèixer seria l'inestabilitat de la seva posició respecte el Sol,
ja que si es descentrés escalfaria massa una part de l'esfera mentre que l'oposada es refredaria perillosament. A més les comunicacions
no serien tan ràpides com avui dia, ja que un missatge trigaria uns 16 minuts en arribar des d'un extrem a l'altre.
A l'nterior seria sempre de dia i no hi hauria estacions, per tant també faria falta algun sistema per eliminar l'escalfor
sobrant fora de l'esfera. En aquest punt hi han incidit molts científics, ja que si alguna intel·ligència extraterrestre prou avançada
hagués construït aquesta meravella, podriem detectar la radiació infrarroja que emetria. Tot i que fa anys que hi ha qui cerca
un'estructura d'aquest tipus, de moment, no hi ha hagut cap resultat positiu.
Malgrat totes aquestes dificultats encara hi ha qui confia que algun dia l'espècie humana serà capaç
de construccions d'aquesta magnitud. Dos d'aquests somiadors són Iain Banks i Larry Niven que han proposat dues variacions a l'esfera de Dyson.
El primer va proposar una capa d'orbitals al voltant del Sol, i el segon un anell que podria girar concèntricament solucionant,
gràcies a la força centrífuga, el problema de la gravetat al seu interior.
La paradoxa que molts científics es platenjen és que una societat prou evolucionada per portar a terme
aquesta obra d'enginyeria probablement no la necessiti.
|
