Free Web Hosting Provider - Web Hosting - E-commerce - High Speed Internet - Free Web Page
Search the Web


GALILEU A JUDICI

Eppur si muove


     Galileu Galilei va ser nomenat primer matemàtic de la cort de Cosimo I di Medici gran duc de la Toscana l'any 1610. És a partir d'aquell moment en que Galileu comença una época molt productiva de la seva vida, científicament parlant. Ja que també és a partir del seu trasllat a la cort de Pisa quan comencen els seus maldecaps amb la Santa Inquisició.
     Ja al 1597, quan ensenyava matemàtiques a Pàdua, havia temut ser perseguit per les seves idees. En una carta escrita a Johannes Kepler li confessa la seva por a admetre publicament que és partidari de la doctrina copernicana, "amb la qual he estat capaç de descobrir una gran quantitat de fenòmens naturals que l'hipótesi generalment acceptada no és capaç d'explicar", segons li confessa textualment.


EL PRIMER AVÍS

     Els primers atacs no els va rebre directament, però quan Niccoló Lorini va criticar durament tots els sequaços de "Ipèrnic, o com es digui", Galileu va entendre que ell n'era una dels destinataris. L'astrònom florentí va voler defensar-se però amb la carta que va enviar a Benedetto Castelli, amic i professor de la Universitat de Pisa, només va perjudicar-se. La carta, on hi escrivia "les Escriptures requereixen explicacions diferents del significat aparent de les paraules", va passar per diverses mans fins que va arribar a Roma.
     Molts eclesiàstics van veure l'oportunitat de llençar un avís a tots els qui gosaven pensar per sí mateixos, molts dels quals eren homes religiosos que només pretenien reconciliar la Biblia amb l'obvietat. Conscient d'això, el cardenal Bellarmini, amic de Galileu, va voler avisar-lo. Va aconsellar a Galileu que es defensés declarant que allò que ell explicava només era una teoria. El pisà, poc acostumat a la diplomàcia, creia que ningú podria negar l'evidència dels seus càlculs, però s'equivocava.
     La desició del tribunal va ser exigir a Galileu que no divulgués ni per escrit ni de paraula les teories copernicanes. Gràcies al prestigi que encara tenia tant a Florència com a Roma, Pau V va permetre que fós el mateix cardenal Bellarmino qui li donés la notícia. A més en l'edicte que es va publicar el 5 de març només es condemnava l'obra de Copèrnic i el nom de Galileu no apareixia enlloc.
     La situació es va anar refredant fins al punt que al 1620 es va autoritzar la publicació de l'obra de Copèrnic, amb l'única condició que el pròleg fós escrit per Bellarmino explicant que aquell llibre només era una teoria sense cap fonament.
     Amb la lliçó ben apresa Galileu va preferir consultar el nou Papa, Urbà VIII, abans de publicar els seus treballs sobre les marees. De la seva visita a Roma va treure'n una bona impresió del nou Pontifici, molt més liberal, almenys en aparença, que el seu predecessor, i l'autorització de publicar els seu treballs, sempre que deixés ben clar que només eren teoria. Pel que fa a la derogació del decret del 5 de març, no va aconseguir res.


EL SEGON JUDICI

     Per alguna raó Galileu va decidir veure's el seny publicant l'any 1632 el seu "Diàleg". En aquesta obra apareixen tres personatges diferents: Copèrnic, Ptolomeu i un tal Simplici que defensa la postura aristotèlica. Deixant de banda el nom amb que va batejar el representant de la postura oficial de l'Esglèsia, moltes de les afirmacions que fa aquest personatge, les havia sentit en boca del matiex Urbà VIII. Obviament, la Santa Inqusició no va trigar a reaccionar, i a finals del mateix any van avisar Galileu perqué anés a Roma.
     Si bé en un primer moment es va excusar adhuint que estava malalt, la Santa Inquisició va enviar-li una carta posant en dubte el seu estat de salut i amenaçant-lo en portar-lo fins a Roma lligat si feia falta. Ferdinando II di Medici, fill de Cosimo II, va aconsellar a Galileu que fés cas d'aquest avís ja que ell no podia protergir-lo.
     En el judici es va "demostrar" que Galileu havia incomplert l'edicte de 1616 divulgant la teoria copernicana. Així doncs a Galileu només li quedaven dues opcions, acceptar el càstig o retractar-se. Fins al darrer moment va intentar convécer el tribunal que podia corregir el seu error afegint algunes pàgines al seu llibre, però ja era massa tard.
     El primer pas per obtenir el perdó va ser la renuncia a les seves creences davant del Tribunal: "Jo Galileu Galilei (...) juro que sempre he cregut i, amb l'ajuda de Déu, creuré en el futur, tots els articles que la sagrada Esglèsia católica i apostólica de Roma sosté. (...) l'opinió que sosté que el Sol és el centre inmòbil és falsa, quedant prohibit defensar-la o ensenyar-la; (...) si sospités d'algun heretge o d'algú sospitós d'heretgia, el denunciaria a aquest Sant Ofici."
     Despré de ser reclós a Roma i a Siena va quedar confinat a la seva residència d'Arcetri, sense poder sortir sense vigilància, fent petits estudis del cossos terrestres. El 8 de gener de 1642 moria a casa seva.
     Va ser enterrat a la Santa Croce de Florència disecretament. Fins al 1835 el seu "Diàleg" no va abandonar l'Índex, i la seva figura no ha estat reivindicada fins al 1992, quan el Papa Joan Pau II va manifestar que l'Esglèsia s'havia equivocat amb el tracte donat a Galileu.
     El que sembla poc probable, per no dir inverosímil, és que en acabar el judici, xiuxiuegés: "i tanmateix es mou".


25 anys de Mems        La mort del Sol