A l'agost de 1927 apareix al diari Pravda la primera noticia que parla del científic d'origen ucraïnés Trofim Desinovich Lysenko. En aquest article es fa referència a uns experiments que estava realitzant des de feia anys i que consistien en plantar pèsols durant l'hivern en plantacions de cotó. Els resultats, des del punt de vista científic, van ser mediocres. Però Lysenko va saber rendibilitzar el seu esforç convidant diversos periodistes i polítics per donar a conèixer les seves teories.
     Al cap de dos anys va presentar davant del Congrés Agropecuari Nacional, els resultats obtinguts aplicant aquesta tècnica, que ell va anomenar vernalització, al conreu de cereals. El seu article va passar inadvertit, fins i tot va provocar la queixa d'algun dels assistents, ja que aquesta tècnica ja era coneguda desde finals del segle XIX, però amb un altre nom. Un cop més va saber aprofitar els seus contactes i al dia següent el diari Leningradskaya Pravda publicava una gran notícia: "Gran éxit de la ciència soviètica; es poden transformar els cereals de primavera en cereals d'hivern."
     Durant els anys següents va seguir explicant els seus experiments, criticant durament la teoria mendeliana i afirmant que l'herència és un invent capitalista. Lentament va guanyar-se l'oposició de tota la comunitat científica soviètica, però al mateix temps va anar extenent el seu poder dintre dels òrgans del partit. Finalment al 1935 al Segon Congrés de Granjes Col·lectives va acusar a tots els qui s'oposessin a les seves teories "d'enemics del comunisme". Stalin, que va assistir al Congrés, va aixecar-se per aplaudir l'intervenció de Lysenko. A partir d'aquell moment el debat va deixar el terreny científic per passar a convertir-se en un tema d'estat.

     Lysenko va anar adquirint pes específic dins del partit i va saber convencer Stalin de l'importància de silenciar tots aquells que s'oposessin a les seves teories, començant una verdadera cacera contra gran part de la comunitat científica. Al 1938 l'influencia sobre Stalin era tan gran, que aquest va nomenar Lysenko president de l'Acadèmia Nacional de Ciències Agrícoles.
     L'agost de 1937 s'havia de celebrar el VII Congrés Internacional de Genètica a Moscú, però Lysenko va fer els possibles per evitar-ho. El Congrés va haver de postposar-se després de l'execució del president del comité organitzador, el Dr. Muralov. Finalment es va celebrar a Londres al 1939, però el substitut de Muralov, Nikolai Vavilov, tampoc va poder-hi assistir ja que se li va negar la sortida de la Unió Soviètica.
     Arran d'aquest fet Vavilov es converteix en l'enemic principal de Lysenko i malgrat que el seu prestigi internacional el va protegir durant un temps, finalment és detingut i mor anys després en una presó de Saratov.
     A partir d'aquell moment Lysenko gairebé ja no troba cap opsició per aplicar les seves teories. Però aquestes provoquen desastroses collites a Crimea, Sibèria i Ucraïna, i lentament van aixecant-se veus en contra de la seva gestió, fins i tot dintre del propi partit.
     Un cop més Lysenko usa la seva influencia sobre Stalin i el convenç per poder dominar completament l'Acadèmia de Ciències Agrícoles. Stalin nomena 35 nous membres (fins aleshores només n'hi havia 17) molts d'ells sense cap preparació científica, però tots partidaris de Lysenko.
     La repressió va fer que molts biólegs perdessin les seves càtedres o llocs d'investigació, per més endavant ser deportats a Sibèria o executats. Es van crear comités amb l'únic objectiu de descobrir defensors de les teories de Mendel i es van destruïr tots els llibres que en parlessin. Fins i tot es van eliminar les soques de Drosophila que estaven sent utilitzades en diverses investigacions.

     Malgrat el fort retrocés de l'agricultura soviètica, Lysenko va seguir gaudint d'una gran prestigi al seu país durant diversos anys, fins que Stalin va morir l'any 1953, provocant un cert optimisme entre els seus detractors.
     Al 1955 més de 300 científics de totes les disciplines van signar un manifest demanant la dimissió de Lysenko, que finalment va ser destituït. Però Kruschov el va substituïr per un dels seus deixebles, Olshansky, de manera, que a la pràctica, les seves teories es van seguir aplicant.
     Al 1963 la Unió Soviètica es veu obligada a importar cereals per primer cop en tota la seva història. L'any següent Kruschov, que va defensar Lysenko tant com ho havia fet Stalin, és destituït i el Lysenkinisme perd tota la protecció de la que havia gaudit fins aleshores.
     Lentament els càrrecs més importants van tornar a ser ocupats per verdaders científics. Gairebé 40 anys després, l'agricultura russa encara no s'ha refet totalment dels experiments de Lysenko.