Si la vida a l'univers és tant comú, on s'amaga?
(Enrico Fermi)

---

40 ANYS DE RECERCA
     En els darrers cinc anys s'han descobert més de 40 estrelles semblants al Sol i amb planetes de la mida de Júpiter orbitant al seu voltant. Això ha reforçat la creença que la vida s'exten per tot l'univers, o com a mínim té prous planetes per fer-ho.
     Les probes de vida més antigues del nostre planeta van ser descobertes l'any 1993 a Austràlia i daten de fa 3500 milions d'anys. Degut a que l'edat aproximada de la Terra és de 4600 milions d'anys, no es pot afirmar que a la vida li costés gaire aparèixer. Molts científics són del mateix parer que el premi Nobel de bioquímica Christian de Duve : "La vida està gairebé obligada a aparèixer si les condicions són semblants a les que es van donar a la Terra fa més de 4000 milions d'anys". Això ens hauria de fer suposar que només a la nostra galàxia hi deu haver milions de formes de vida diferents a la nostra, però ineludiblement tornem a la paradoxa que va plantejar Enrico Fermi :"On són?"
     D'una banda no tenim cap proba de visitants extra-terrestre, i de l'altra els programes SETI (Search Extra-Terrestre Intelligence) no han obtingut cap resultat encara. Des de 1959 es busquen transmissions de ràdio d'origen no natural sense cap éxit. De totes maneres la radioastronomia encara és jove i els seus resultats no poden ser interpretats com una proba de la manca de vida intel·ligent fora del nostre planeta.
     Què pot haver impedit al SETI trobar cap senyal de vida en la basta zona que ja ha explorat? D'una banda hem d'intentar esbrinar quantes civilitzacions poden coexsitir amb nosaltres en aquest precís moment, de res ens serveix que abans de nosaltres hagin viscut i desaparegut milions de formes de vida. És impresincidible que almenys una d'aquestes civilitzacions encara sigui viva.
     S'ha calculat que almenys 12000 milions de civilitzacions haurien hagut de viure a la nostra galàxia des que aquesta es va formar. Encara que el càlcul sigui molt generós estem parlant d'un nombre molt important i que ens porta a preguntar-nos pel destí d'aquests éssers.

RESOLENT LA PARADOXA
     Hi ha quatre possibles motius pels que el SETI no hagi trobat probes de cap civilització encara que n'hi hagi milers molt a prop nostre. En primer lloc podria ser que els viatges interestel·lars no fossin possibles, però considerant els grans avenços que ha fet l'astronàutica en els pocs anys d'existència que té sembla molt improbable que en un futur no gaire llunyà no poguem assolir un 10% de la velocitat de la llum.
En segon lloc podria ser que encara no ens haguessin trobat. Ian Crawford ha calculat el temps que trigaria una civilització a conquerir tota la galàxia. Suposem que viatgin a una velocitat del 10% de la velocitat de la llum, que la separació mitja entre colónies sigui d'uns 10 anys-llum i que el temps entre l'establiment d'una colónia i la següent sigui d'uns 400 anys. Això vol dir que en 5 milions d'anys una civilització hauria pogut colonitzar tota la Via Làctea, és a dir en un 0,05% de l'edat de la galàxia, un instant. La conseqüència és clara: els primers éssers en disposar de la tecnologia necessària haurien colonitzat tots els planetes aptes per la vida abans que aquesta hagués pogut sorgir de forma natural.
     Els altres motius fan referència al possible comportament d'aquestes civilitzacions. Podria ser que s'haguessin extingit o autoaniquilat abans de poder emprendre el viatge o senzillament que no tinguin cap interés en els altres planetes. Fins i tot podria ser que ens estiguessin estudiant però no volguessin interferir en la nostra evolució. Però estem parlant d'un nombre molt important de cultures, és molt improbable que totes haguessin patit el mateix destí. A més si ens basem en la única civilització que coneixem, nosaltres, és clarament expansionista, encara no s'ha autodestruït i no sembla que ens pugui aturar el respecte per les altres formes de vida.

EVOLUCIÓ
     Darrerament molts científics han cregut oportú començar de zero i refer tots aquests càlculs des del principi. On sembla que hi ha més acord és en la creença que si bé la vida pot aparèixer facilment, la vida intel·ligent potser costa molt més de sorgir.
     Tot i que els càlculs de 12000 milions de planetes habitats puguin ser correctes, potser només una petita part contenen alguna forma de vida intel·ligent. No oblidem que al nostre planeta els dinosaures van existir durant més de 140 milions d'anys però no van ser capaços de crear una civilització. Un altre factor a considerar és que el primer organisme multicel·lular no va aperèixer fins fa 700 milions d'anys, del que s'en desprén que la vida complexa pot trigar molt en sorgir, i fins i tot no fer-ho.
     Tot això ha de servir per afinar més les nostres previsions, però no per desanimar-nos, no fos cas que tinguessim una civilització tecnificada davant del nas i no haguessim estat capaços de veure-la.