Tycho Brahe va nèixer el 14 de desembre de 1546 a Knudstrup (Dinamarca) i que avui pertany a Suècia. El seu pare era el gobernador de la ciutat de Helsingborg, però ja de ben petit va ser adoptat pel seu tiet Joergen, un home ric i molt influent, que s'en va fer càrrec i el va educar com si fos fill seu. De fet l'intenció del seu tiet era que Tycho pogués ocupar càrrecs estatals i per això el va enviar a la Universitat de Copenhagen a estudiar Dret i Filosofia.
     El 21 d'agost de 1560, el jove Tycho va observar un eclipsi solar que el va deixar meravellat. A partir d'aquest fet va començar a comprar llibres d'astronomia i va acostar-se als escrits de Ptolomeu. De totes maneres el seu tiet encara confiava que Tycho seguiria la seva carrera i per això dos anys més tard el va enviar a la Universitat de Leipzig, i posteriorment el va posar sota la tutela d'Anders Vedel, un dels historiadors danesos més importants.
     Però el destí de Tycho era al cel i al 1563, quan va descobrir que les taules alfonsianes havien predit una conjunció entre Saturn i Júpiter amb un mes de retard, va compendre que s'havien de fer mesures més precises i ell era la persona més indicada per fer-ho.
     Va estudiar astronomia a les universitats de Wittemberg, Rostock, Basilea i Ausburg. Va ser durant aquest periode quan una disputa va portar-lo a batre's en duel amb un estudiant que, tot i ser pitjor matemàtic era millor duelista i li va marcar la cara per sempre tallant-li el nas. A partir d'aleshores Tycho va haver de posar-se un prótesi d'or i plata.

EL FÈNIX DE L'ASTRONOMIA

     Quan va acabar els estudis va tornar a Dinamarca, i fou aquí on Tycho va fer el seu descobriment més important. Una nit tornant cap a casa es va adonar que a la constel·lació de Casiopea una estrella brillava molt, fins i tot més que el planeta Venus. Tycho acabava de descobrir una Supernova, que ell va anomenar "Nova Stella" , de la que encara avui dia podem veure'n els residus. Amb aquest descobriment Tycho posava fí a l'idea aristotèlica de l'inmutabilitat del cel, i a més es convertia en l'astrònom més important del seu temps.
     Aquest reconeixement va fer que el rei Frederic II decidís oferir-li diferents possesions perqué Tycho pogués seguir les seves investigacions, però aquest les va refusar totes fins que el monarca li va fer una oferta irrebutjable: li va oferir tota l'illa de Hven, poder per governar-la i una gran suma de diners anual. Inmediatament l'astrònom va donar orders de començar a edificar Uraniborg, la ciutat del cel. La costosa edificació disposava d'una gran biblioteca amb una esfera de metre i mig de diàmetre on hi anava gravant les estrelles que obserbava amb una extraordinària precisió.
     Més endavant va fer construïr un segon observatori, al que va anomenar Stjoerneborg, però aquest cop el va fer soterrar per protegir-lo de les vibracions del vent i aconseguir unes dades encara més precises.
     Al 1577 l'aparició d'un cometa va servir per enterrar definitivament les creences aristotèliques i per convencer definitivament a Tycho de l'error del sistema ptolemaic que ell encara defensava.

L'EXENTRICITAT D'UN GENI

     Durant 22 anys Tycho va viure a Uraniborg envoltat d'aristócrates, governants i científics; alternat les més precises observacions amb els banquets més abundants; tiranitzant la població de Hven i rient amb les bromes del seu bufó Jepp. Però quan Christian IV va succeïr Federic II, se li van acabar tots els privilegis i "ofès" per la poca paciència del nou monarca, va decidir marxar.
     Després de voltar per mitja Europa va acabar acceptant el nomenament de "Matemàtic Imperial" que li va oferir Rodolf II i un castell molt proper a la ciutat de Praga, tot i que mai va tornar a treballar en l'ambient que regnava a Hven.
     El desembre de 1599 Johannes Kepler va enviar un exemplar de "Mysterium Cosmographicum" que acabava de publicar a Tycho Brahe i aquest va convidar-lo al seu castell. A finals de gener de 1600 Kepler arribava a Praga amb l'esperença de poder parlar amb Brahe, però aquest no el va rebre fins al cap d'algunes setmanes. Durant algun temps Kepler va acomplir tots els encàrrecs que el mestre li anava encomanant, però es va anar impacientant.
     El que realment volia Kepler era accedir a totes les dades que havia anat recollint Brahe durant anys per poder dissenyar el seu propi sistema de l'univers. Tycho coneixia perfectament les intecions de l'astrònom polonès i tant sols li comentava alguna dada de passada mentre sopaven. Al cap de pocs mesos d'arribar a Praga, Kepler va fer les maletes i va marxar, exigint-li a Brahe que complís les promeses que li havia fet en arribar al seu castell. L'orgull del danès va fer que el pràctic Kepler acabés demanant-li perdó per aconseguir així totes les dades referents a Mart, amb les que ja podia començar a treballar.
     Al cap d'un any Tycho va caure malalt i finalment va morir el 24 d'octubre del 1601. Durant els seus darrers dies i a causa de la febre no parava de repetir la mateixa frase: Ne frusta vixisse videar (que no sembli que he viscut en va).
     La seva obsessió per realitzar observacions cada cop més exactes el converteix en un dels pares de l'astronomia moderna, l'observatori de la ciutat sueca d'Oxia i que duu el seu nom ens ho recorda.

La mort del Sol        Esfera de Dyson